Nadal Intercontinental

Excepcionalment, i només per aquest cop, avui escriuré en català, si el corrector no deixa de corretgir-me.

No sé si per la proximitat al nostre viatge d'interconnexió entre l'Hemisferi Sur i l'Hemisferi Nord o si perquè d'alguna manera, el meu cap segueix pensant en la meva llengua materna, però el fet és que avui no tinc ganes de traduir.

Ja arriba Nadal. No falta ni una setmana per l'inici de tota la parafarnalia nadalenca que tant m’agrada. Un any més, i com tots els altres, ens reunirem els tiets i cosins, i ara ja sols els avis que queden, per cel.lebrar Nadal i Sant Esteve. Riure, tornar a treure a la llum alguns records i anècdotes passades, cantar nadales (siusplau, que algú en canti), menjar torrons i neules sucades amb cava, seure sobre els polvorons, perquè quedin ben tupits, menjar carn d’olla i aquella pilota tan bona que només ens fan per Nadal (per què?), veure els pastorets, o la missa del gall per la tele, picar el tronc, esperar amb il.lusió els Reis, ...

Per mi Nadal comença el 25 i acaba després de Reis. Són quasi dues setmanes, que són les que més m’agraden de l’any. Ja no sé si perquè les cel.lebro a Barcelona, o perquè veig a tota la gent reunida, per les llumetes al carrer i la bona fe de les persones per aquestes dates, pel bon menjar, les hores de xerrades sense presses, perquè estic de vacances, … Sigui pel que sigui, és una data que espero amb ganes i il.lusió.

Recordo quan vaig arribar a Lima, ja aviat farà 8 anys, com no podia convebre l’arribada del Nadal, fins que no agafava l’avió i posava un peu de volta a Barcelona. Els Nadals calorosos, en ple inici d’estiu, en màniga curta i plens de Pares Noels suorosos no ajudaven a crear aquell ambient necessari d’encant i recolliment.

Poc a poc, amb els anys, als carrers i als parcs també han començat a penjar llums, i fins i tot ja un escolta alguna nadala, però la tradició que jo he vist tota la meva vida, aquí no hi és.

He vist molts pocs pessebres, alguns inclús incorporen el Pare Noel en comptes del Reis. Els nens pensen que Santa Claus és l'ajudant del nen Jesús, i que ells són els que porten els regals. Crec que ni saben els noms del tres Reis, ni que venen de l'Orient o el que li porten, seguint l’estel, al nounat. És un mix de la tradició del Pare Noel de la Coca Cola, i els EUA que aquí tant els encanta, i de la tradició católica mig oblidada, per no dir ja de l’inca, amb xocolata desfeta per cap d'any, com a Alemanya, i panetó com a Itàlia.

És una llàstima veure com, sense un voler-ho, és fan aquests mix de tradicions, que no tenen res a veure una amb l’altra i com al final tot és una barreja incoherent de Santa Claus, Reis Macs i Caga Tios amb arbres de nadal, calendaris d'advent, mitjons desproporcionats i sabates amb caramels.

Fruit de la globalització? No... del consumisme.